Hem parat a un poblet (no recorde el nom) a 4 km de Goreme. Goreme es el centre turístic de Capadòcia. Estem a una pensioneta molt apanyada i barata. Tenen cervesa, música en directe i internet.

Hem decidit que ens quedarem dos nits. Encara serà el primer dia que no tocarem la moto des de que tot va començar, fa ja 19 dies. Així que demà descansem de moto i farem de turista. A les 9'30 passaran a recollir-nos per fer una volteta de 90 km per la vall de les xemeneies de les fades, Durunkuyu (una ciutat subterrània), un passeig a camell, una passejada de 6 km per no sé on... Demà serà un "dia completo"...dia Comansi.

Per cert, l'etapa per arribar des de Karahmanmaras fins Goreme, ha estat una de les mes xules a l'hora de conduir. Bon asfalt, revolts, ports de muntanya...

Si com deia aquell "París bien vale una misa"; Turquia val un viatge monogràfic i d'unes quantes setmanes. A mes de ser enorme, es sorprenentment bonic. Avui mateix hem passat als peus d'un volcà de 4.000 metres d'alçada. Tot nevadet ... impressionant. Boscos, muntanyes, llacs. I a més la gent, formidable. Molt amable. De seguida et conviden al omnipresent te a la menta, t'inflen a preguntes. D'on veniu, on aneu, Messi, Madrid, Barça?.

Fins aquí la crònica del dia. Demà a la nit un poquet mes.

Records a tots i totes.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Eiiii...!!!
ostres demà serà una jornada totalment complerta, com dieu un dia comansi!!!
Això de la pasejada amb camell em recorda l'escusió que vem fer a Merzouga al Marroc, quin mal al cul!!!
Vinga a pasar-ho bé.
Esperem notícies vostres ven aviat!!
Petonets a tots tres.

mimanaut ha dit...

Disfruteu de la visita, és molr xulo!
Miqui, els pares ja han arribat a Tenerife, el viatge els ha anat bé.
Una abraçada!

Al-Qsc ha dit...

Ssstiessssss ... quines ganes hi ha d'arribar a casa. Fins i tot fan parades !!!!!

Apa doncs "comansis", a passar-s'ho bé, que els d'aquí (ací, pels d'allà baix) ja aguantarem el temporal.

PD.: Allò de la "Pasión Turca" es un mite, oi ???

Anònim ha dit...

Aprofiteuse ara que no us veu ZP i no us pareu en despeçes que quant torneu ja voreu una Expanya que estará la mateixa que vaeu deixar.

A vore si posem les fotos ampliables que el cegatos no podem vore els detalls... eh? eh!?

Salut y forsa.

Moisès ha dit...

Salutacions. Us desitge una feliç estada a Capadòcia. De segur que flipeu amb les ciutats troglodites i les xemeneis de les fades. A més, esteu al país natal de Sant Jordi...compte amb el drac..i si s trobeu la princesa...doncs..segur que sabreu que fer-li! ;-)
Una abraçada.
PS. Jo vaig estar-hi d´Inter rail quan tenia 18 anys..eren els temps del poc turisme i de l´Expreso de Medianoche...un pastor ens va fotre unes pedrades quan voliem acostar-nos a una de les ciutats..supose que ara ja no passaran aquestes coses. Supose que temia que li foterem les cabres. Bé..bon viatge. A passar-ho tan bé com siga possible. Us esperem a casa.

Toni Diaz ha dit...

Doncs al final no hi ha hagut camell. Si caminata, xemeneies, ciutat subterrània... però camells no. S'ha fet tard i no ha pogut ser.
En tornar ens ha plogut, però res d'importància.
Moises. Els pastors han canviat les cabres per lloguers de totterreny, bicicletes, motos, globus aerostàtics, tendes de souvenirs, restaurants, guies turistics. Ara ja no tiren pedres als turistes, ara lis treuen els diners amb pedres de mil i una formes diferents, nines típiques, kebabs i tota classe d'articles que pugues imaginar.
Per ara ens hem pogut escapar de comprar cap estora. Esperem a vore Istambul, je je je .
Al de les fotos ampliables li donaria una lupa d'aument, però malhauradament no en tinc cap. Tot s'arreglarà home. Tot. Fins i tot la crisi del Zapatero.
Vinga. Records a tots i totes.

Xavi ha dit...

Doncs al final ha resultat que el millor del dia ha estat la descoberta d'uns caminets al mateix poble on ens allotjem i ja fora del recorregut turístic.
Una passajadeta formidable mentre el sol queia en mig d'aquests "montículs" allargats i de formes capritxoses i sense turístes que espatllesin les fotografies. I per arodonir-ho una cerveseta contemplant un dels millors paisatges de la Capadoccia...Ah...i tot això mentre el Tonet escribia postals a l'habitació...!!!

araceli ha dit...

Ja trobava jo a faltar una postal, li encanta escriure postals sempre que va algun lloc¡¡m'ha dit un pardalet que arribarà primer la postal que l'escriptor.Es veu que ho passeu de meravella i no teniu ganes de tornar,ja que sou ahí disfruteu i nos mentre tant anirem somiant en tot el que esteu veient.A disfrutar....

Júlia ha dit...

Cunyao...i cia, es nota que ho esteu passant molt bé i nosaltres ens alegrem. Que la resta de la ruta sigui igual de profitosa. Gaudiu i "empapeuse"( no sé ben be si existeix aquesta paraula) de tot el que aneu veient. Petonets des de Sabadell.

Unknown ha dit...

Despres de tant d'escriure de llocs molt recomanables, de paisatjes increibles, de caminates espectaculars i no se cuantes coses mes, espere que les fotos estiguen a l'alzada de ls croniques. Ja tinc ganes de veure les fotos, i en especial les "dues fotos del In1til".
O potser que hauras fet mes de dues fotos.. no?
Be nois, quedem esperant que arriveu sans i estalvis.

Anònim ha dit...

Sinyore Antonio i benvolguts companys catalans. He comentat el vostre súper viatge a alguns companys de feina i s'han quedat impressionats. Com pot ser això? Quina sort que tenen alguns. Jo mateix també estic alucionat i per això vull seguir gaudint de les vostres aventures (si ho permet la tecnologia) Apa no m'enrotllo més i esperar notícies. SINBERUENSES

Moisès ha dit...

Com esteu??? Us supose passejant per Costantinoble. Hi ha tant per visitar que farieu bé de no anar amb presses. Això de tindre un guia Benifaironer a Istambul és tot un luxe..aprofiteu-vos-en! Recordeu que fins i tot allí arribaren els almogàvers i en feren alguna de les seues que encara es recorda als llibres d´història. Bé, una forta abraçada i records al Tirant, Carmesina, Plaerdemavida i Diafebus...per la Vídua Reposada, canya. Quants lligams d´una banda i altra de la Mediterrània...ben pensat sóu al bell mig de les nostres més glorioses gestes i els escenaris que inspiraren Joanot Martorell..com a casa!
Una forta abraçada i..Desperta Ferro!