Reprenent el fil des de on el deixarem...
El dia de Petra, a les 6'30h ja érem amb les entrades a la ma. Va ser un encert anar tan matí. Ferem la passejada pel Siq completament sols. El Tresor espectacular i la resta fins el Monestir... fantàstic. Altament recomanable.
El dia de Petra, a les 6'30h ja érem amb les entrades a la ma. Va ser un encert anar tan matí. Ferem la passejada pel Siq completament sols. El Tresor espectacular i la resta fins el Monestir... fantàstic. Altament recomanable.
A migdia anàrem cap Wadi Rum. Allà ens esperava l'Amjad. Un beduí que ens va fer una demostració de conducció temerària sobre el desert amb 4x4. Després de veure la posta del sol (altament recomanable), anàrem al campament. Una preciositat de haima. Amb foguera i te i un cel espectacularíssim (altament recomanable).
Ens oferiren un sopar propi de la zona i escoltarem històries del desert. A l'endemà. Després de veure sortir el sol (altament recomanable), férem una visita en 4x4 al desert (altament recomanable).
Abans del migdia ja érem direcció Aqaba.Amb una calor sufocant i una humitat elevadíssima arribem al Mar Roig. Parem a fer-nos una foto als peus d'un cartell que indica Saudi Arabian border 15 Km. En tornar a les motos, ens veiem envoltats per militars que amb metralleta en mà ens demanen "passport, passport".
No ens havíem adonat que darrere del cartell hi havia un port i una base militar. Ens "acollonen" un poquet i després d'obligar-nos a esborrar les fotos (dead, dead), ens diuen que tornem enrrere. Ho fem gustosament i ben depresa. Erem al punt mes meridional del viatge. A partir de les hores, començàvem a tornar a casa.
Pròxima parada... Mar Mort. Conduirem per la carretera homònima i ho férem suportant temperatures altíssimes i nombrosos controls militars. Acabem la etapa a un resort Spa 5 estreles impressionant amb la cervesa caríssima i internet de pagament... Que els fotin. A l'endemà bany al Mar Mort. En acabar, pugem a Nebo i divisem la terra promesa (vols dir que hi havia per tant?). Final del dia a Jerash. Sorprenentment bella.
I ja parlem d'ahir.
Després de la desagradable experiència travessant Damasc, decidim evitar-lo. Ho fem per carreteres sense nom i envoltats per una turmenta de sorra que ens fa perdre mes de tres hores. Malahuradament hem de deixar Crack dels Cavallers i anar directament a Hama. Una llàstima, però no ha pogut ser.
Hama ens sorprèn per la seua netedat. No sembla una ciutat síria. Es veu amb llum, neta, urbanitzada. Parem al costat de les sínies, busquem hotel i a dormir.
I per fi, parlem d'avui. 18 de maig.
Busquem les sínies mes grans, que estan a les afores de Hama. Son sínies que eleven l'aigua del riu Orontes, ja al segle V i d'altres del segle XII treballaven sense descans. Ara solament son un atractiu turístic. Encisador els soroll que fan mentre giren.
En acabar la visita ens acomiadem de Síria. Hem creuat la frontera síria-turca i ens hem quedat a dormir a Kahramanmaras. És una ciutat d'uns 400.000 hab. i els seus gelats elaborats amb farina d'arrels d'orquídies silvestres diuen que son espectaculars. Encara no els hem tastat, però ja vos direm quelcom.
Records.
11 comentaris:
Altament recomanable lletgir els cartells per darrera, jejejejeje.
Molt be "xics", no patiu per nosaltres que aqui no fa tanta calor.
Disfruteu del que queda de viatge i procureu tornar sans i estalvis.
Anims campions!!!!!!!!
Doncs els famosos gelats fets de farina d'arrels d'orquídea ja han passat la prova del cotó...
Boníssims...i...altament recomanables!!!
Demà enfilem cap a la Capadoccia.
Pel que sembla es possible que pillem aigua, el primer cop desde que estem fora de casa, així que potser deixarem en terres turques tota la pols que portem acumulada de Siria i Jordània.
Bé xavals, un s'en va a dormir, però no sense abans donar-vos les gràcies pel vostre suport.
És molt reconfortant llegir els vostres comentaris.
Ah...i un petó molt gran per tu Ceci...No saps com et trobo a faltar!!!
Ep! Gelats de farina d´arrel d´orquídia???? On esteu vosaltres, a lÓrient Mitjà o al Bulli???? Recaram, encara us esperarà el Ferran Adrià per que li ho conteu tot fil per randa! Sé que és massa demanar que en porteu un...però el nom és d´allò més suggeridor..ja ens ho contareu...i compte amb les delícies turques!!!
En fi..que m´he alegrat molt de saber com us va.
Una abraçada
Gracies Moi, gracies Rutilet.
Jo particularment ja tenia ganes de tornar a la civilització. Tot i que Turquía no ho semble... diferència hi ha entre açò i Siria. Del cel a la terra.
Records per tots i un abraçade ben gran per les meues xiquetes. Anna i Mar. Ara. Un bes per tu.
Espereu-me que ja estem tornant.
Hola kmacus!!!
M'alegre molt saber de vosaltres,
Espero que el vostre viatge continui tant bé com fins ara.
Xavi, jo també et trovo molt a faltar.
Bona nit nois.
Ja trobavem a faltar nous episodis de la vostra aventura.
Quin cague lo dels militars no??
qui els va parir als militars dels collons!!!
Per cert que els veu haber de donar
per no haber d´esborrar la foto que heu penjat??.
Be, contents de tornar a saber de vosaltres, i saber que us va de conya, anims i endavant.
Xavi els pares t´envien molt records de part seva. Els hi estic passant cada dia lo que aneu penjant al blog, estooo...no se si esborrar el tema de la metralleta en mà...
Adeuuuu!!
Una més per explicar ... sobretot a Turquia aneu en compte amb els taxistes, en Miqui us explicarà el perquè... jejejeje....aprofiteu per anar a un bany turc, ALTAMENT RECOMANABLE! Una abraçada !!
Quin liuuuuuu....!!! ja no sé si esteu a Wadi Rum i som 18 de maig, o es dia 14 i heu visitat Petra. Encara que potser som a 16 i esteu camí dels Balcans.
Bé, vist aquest galimaties, espero que sapigueu tornar a casa i a ser possible en el dia previst.
Però de moment us toca gaudir de la resta del viatge.
Una abraçada a tots tres.
Com es que se us va ocòrrer fer un rally pel desert amb un 4x4?
Que no hauría estat millor fer una cavalcada en camell?
Be,potser que ja no en queden i ara els han canviat per tot-terreny.
Au,que prompte gaudireu del increible paisatge de La Capadòcia.
Bon viatge.
Hola Toni i companyia:
Ja vos queda poc per a tornar a casa. Benet ha enviat un article al diari, diu que en quants mars dels deu s'hau banyat? Acabem de llegir el correu, i aneu a sopar,i jo Reyes me'n vaig a fer les dos voltes al poble avans de sopar.A vorem si el diari LEVANTE ho publica. Besets
Ei David...ei Natàlia...!!!
Doncs això dels militars a la frontera amb Aràbia Saudí no va ser res amb el que em vaig trobar a l'hora de creuar de Jordània a Siria.
Resulta que al Tonet i a mi ens faltava un petit tràmit per poder passar d'un costat a l'altre. La qüestió és que a ell un militar li deia que passés, i un altre que no...
Li va fer cas al primer, i jo em vaig quedar sol allà sense poder sortir de Jordània i sense saber ben bé que passava.
Per sort, un poli que estava allà de guardia em va explicar com va poder que es tenia que canviar un dels papers que portava per un altre a la mateixa frontera i tot es va poder solucionar.
Pel que fa al Tonet, finalment també el van fer tornar enrera per tal d'efectuar el mateix tràmit.
La veritat...jo ja em veia allà aprenent l'àrab i recitant versicles del corà...!!!
Això si que va ser un cague!!!
Ah...i això no cal passar-ho als pares.
Publica un comentari a l'entrada