Projecte 10 Mars

video
Per tot aquell qui vullga satisfer la seva curiositat, al apartat de fotos hi han penjades unes quantes imagens representatives del que mes o menys ha estat el viatge.

Ja està. El viatge ha acabat. Per uns ahir a la nit. Pel de la Valldigna, avui a migdia.

Ara és hora de reordenar vivències, records, experiències...

Tractarem de reflectir-ho a la crònica. Ja puc assegurar-vos que res podrà arribar a descriure totes les sensacions que ens ha donat el 10 mars, però si que puc avançar -vos que el resultat final ha estat fantàstic.

Cap problema.

La salut ens ha respectat. La convivència ha estat modèlica i ens ha permet reforçar vincles d'amistat. Cap incident ha alterat la ruta i calendari previst. Hem pogut visitar, gairebé la totalitat dels llocs previstos

Les motos han complit amb escreix i han tornat a demostrar que el concepte trail és l'idoni per aquest tipus de viatge. Prestacions, comoditat, autonomia, capacitat de càrrega, resistència, etc... Ens han respost perfectament.

Com he dit abans, ara falta reordenar records, fotos, videos, anotacions... i tractar de reflectir-ho a la crònica i la pel·lícula. Tot això portarà temps i treball, però arribarà.

Solament ens queda agrair-vos a tots la vostra participació al blog. Els vostres missatges ens han reconfortat, alegrat, entretés. Moltes gràcies família i amics.

Agrair també la col·laboració del nostres patrocinadors. Valldigllum, Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, Talleres Ruíz, Autoescoles Galtés, Benimoto, Michelin, Pneumàtics Guzman, Laboratoris Lacer, Laboratoris Cinfa. El recolzament econòmic que ens han fet ha estat important, però valorem tant a més encara el recolzament a la idea. El seu suport i la seua confiança en nosaltres val quasi tant o més que el suport econòmic.

Gràcies a tots.

Xavi, Miquel i Toni.
Ahir dijous, després d'abandonar la costa croata i travessar Slovenia, férem una bona visita a Venezia. Dedicarem quasi tot el dia a visitar la ciutat. Caminarem pels seus estrets carrers, ponts, canals. Fins i tot vam gaudir d'un insuperable capuccino a la Piazza di San Marco (insuperable pel preu).


Abandonavem la ciutat dels canals sobre les 19 h i tot d'una tirada per autopista ens plantarem a Torino. Tenim els Alps a tocar... Ara decidirem per on anem.

Volem demanar disculpes per la escassa informació d'aquests darrers dies. La explicació (que no la excusa). Des de Sòfia fins Torino han estat etapes molt llargues. Totes de mes de 600 Km que ens han fet arribar tard i cansats. A més, no disposàvem de connexió tots els dies. Seguirem informant-vos.
Hola amics.

Ahir des de Bulgària i hui des de Bòsnia Hercegovina després de creuar Sèrbia. Demà des de Croàcia... anem a més d'un país per dia, directes cap a casa. Ara ja tenim la sensació que està acabant-se. D'aquí no rés estem per casa donant la tabarra a tots, aneu preparant-vos.

Ha estat l'etapa mes llarga de totes les que hem fet fins ara, quasi 600 Km dividits en dos parts. La part sèrbia, molt pesada per tràfic i obres constants. Les carreteres sèrbies son prou fàcilment millorables i tot i que ho intenten... ho tenen molt endarrerit. La calor que ens ha fet també ha ajudat a que la nostra imatge de Sèrbia no siga totalment imparcial. Hi haurà que donar-li una segona oportunitat.

La que no necessita cap segona oportunitat, es Bòsnia Hercegovina. Des de el mateix moment que hem creuat la frontera (fins i tot la policia que ens ha demanat la documentació) tot ha canviat. Uns paisatges naturals, feréstecs i plens de vegetació. El sol ja no castigava tant i també ha ajudat. En especial ens ha sorprès un tram de més de 40 Km des de Visegrad direcció Sarajevo. El riu Drina ha creat unes gorgues i una vall realment preciosa. La carretera va seguint el riu i ha estat realment deliciós. Revolts, túnels, boscos... i el riu d'aigües blaves sempre a l'esquerra. Molt bonic.

La primera sensació que ens ha donat Sarajevo, es la de una ciutat menuda però molt bonica. Enmig d'unes muntanyes molt empinades i amb el riu de muntanya que la travessa. Anem a donar una volta aprofitant que encara tenim llum de dia.

Per cert, hui hem recuperat una hora al rellotge, des de que entrarem a Grècia anàvem una hora darrere vostre.

Bé amics. Demà Mostar i Croàcia. Ja vos ho contarem.
Us hem tingut abandonats uns dies, però la agenda ha estat molt ocupada.

La visita a la Capadòcia la vam fer en plan "guiri "total, o sigui contractant una visita organitzada per no perdre'ns detall. Senzillament espectacular veure com la societat es va adaptar i es va aprofitar de l'entorn. En alguns punts sembla màgic.

D'allà ens vàrem encaminar cap al Mar Negre, fent una parada a Safranbolou, un poble que conserva les cases de fusta de la època otomana. Ens vam allotjar en una d'elles i, malgrat el temps estava inestable, vam poder voltar una mica per el poble i, potser lo més interessant i impactant de la jornada va ser, i després de parlar amb un professor del Corà, que ens deixessin entrar a la mesquita en plena oració; veritablement espectacular sentir la veu de l'imam com ressona per tota la sala.

L'endemà al mati va tocar visita al mar negre i ens vam encaminar directament a Istanbul, on ens esperava en Salva, a qui no crec que li puguem agrair mai prou la seva companyia, amabilitat. El dissabte ens va ensenyar juntament amb la Nuray la vida nocturna d'Istambul. Ens va deixar gratament sorpresos la vida i l'ambient de tota la ciutat. El diumenge va tocar visita turística per els típics i tòpics de la ciutat.

Però tot lo bo s'acaba i avui hem hagut d'acomiadar-nos d'Istanbul, d'en Salva i de la Nuray i hem agafat direcció Bulgària. Ara estem al centre de Sofia on hi ha moltíssim moviment, haurem d'anar a investigar què passa.
Hem parat a un poblet (no recorde el nom) a 4 km de Goreme. Goreme es el centre turístic de Capadòcia. Estem a una pensioneta molt apanyada i barata. Tenen cervesa, música en directe i internet.

Hem decidit que ens quedarem dos nits. Encara serà el primer dia que no tocarem la moto des de que tot va començar, fa ja 19 dies. Així que demà descansem de moto i farem de turista. A les 9'30 passaran a recollir-nos per fer una volteta de 90 km per la vall de les xemeneies de les fades, Durunkuyu (una ciutat subterrània), un passeig a camell, una passejada de 6 km per no sé on... Demà serà un "dia completo"...dia Comansi.

Per cert, l'etapa per arribar des de Karahmanmaras fins Goreme, ha estat una de les mes xules a l'hora de conduir. Bon asfalt, revolts, ports de muntanya...

Si com deia aquell "París bien vale una misa"; Turquia val un viatge monogràfic i d'unes quantes setmanes. A mes de ser enorme, es sorprenentment bonic. Avui mateix hem passat als peus d'un volcà de 4.000 metres d'alçada. Tot nevadet ... impressionant. Boscos, muntanyes, llacs. I a més la gent, formidable. Molt amable. De seguida et conviden al omnipresent te a la menta, t'inflen a preguntes. D'on veniu, on aneu, Messi, Madrid, Barça?.

Fins aquí la crònica del dia. Demà a la nit un poquet mes.

Records a tots i totes.
Reprenent el fil des de on el deixarem...

El dia de Petra, a les 6'30h ja érem amb les entrades a la ma. Va ser un encert anar tan matí. Ferem la passejada pel Siq completament sols. El Tresor espectacular i la resta fins el Monestir... fantàstic. Altament recomanable.


A migdia anàrem cap Wadi Rum. Allà ens esperava l'Amjad. Un beduí que ens va fer una demostració de conducció temerària sobre el desert amb 4x4. Després de veure la posta del sol (altament recomanable), anàrem al campament. Una preciositat de haima. Amb foguera i te i un cel espectacularíssim (altament recomanable).

Ens oferiren un sopar propi de la zona i escoltarem històries del desert. A l'endemà. Després de veure sortir el sol (altament recomanable), férem una visita en 4x4 al desert (altament recomanable).


Abans del migdia ja érem direcció Aqaba.Amb una calor sufocant i una humitat elevadíssima arribem al Mar Roig. Parem a fer-nos una foto als peus d'un cartell que indica Saudi Arabian border 15 Km. En tornar a les motos, ens veiem envoltats per militars que amb metralleta en mà ens demanen "passport, passport".


No ens havíem adonat que darrere del cartell hi havia un port i una base militar. Ens "acollonen" un poquet i després d'obligar-nos a esborrar les fotos (dead, dead), ens diuen que tornem enrrere. Ho fem gustosament i ben depresa. Erem al punt mes meridional del viatge. A partir de les hores, començàvem a tornar a casa.

Pròxima parada... Mar Mort. Conduirem per la carretera homònima i ho férem suportant temperatures altíssimes i nombrosos controls militars. Acabem la etapa a un resort Spa 5 estreles impressionant amb la cervesa caríssima i internet de pagament... Que els fotin. A l'endemà bany al Mar Mort. En acabar, pugem a Nebo i divisem la terra promesa (vols dir que hi havia per tant?). Final del dia a Jerash. Sorprenentment bella.

I ja parlem d'ahir.

Després de la desagradable experiència travessant Damasc, decidim evitar-lo. Ho fem per carreteres sense nom i envoltats per una turmenta de sorra que ens fa perdre mes de tres hores. Malahuradament hem de deixar Crack dels Cavallers i anar directament a Hama. Una llàstima, però no ha pogut ser.

Hama ens sorprèn per la seua netedat. No sembla una ciutat síria. Es veu amb llum, neta, urbanitzada. Parem al costat de les sínies, busquem hotel i a dormir.

I per fi, parlem d'avui. 18 de maig.

Busquem les sínies mes grans, que estan a les afores de Hama. Son sínies que eleven l'aigua del riu Orontes, ja al segle V i d'altres del segle XII treballaven sense descans. Ara solament son un atractiu turístic. Encisador els soroll que fan mentre giren.


En acabar la visita ens acomiadem de Síria. Hem creuat la frontera síria-turca i ens hem quedat a dormir a Kahramanmaras. És una ciutat d'uns 400.000 hab. i els seus gelats elaborats amb farina d'arrels d'orquídies silvestres diuen que son espectaculars. Encara no els hem tastat, però ja vos direm quelcom.

Bé colla. Per avui això ha estat tot. Esperem a partir d'ara no tenir tants problemes com fins avui.

Demà Capadòcia (altament recomanable, je je je).

Records.

Si llegiu açò es gràcies a la tecnologia dels mòbils. Tenim internet però no podem accedir al blog, ens ix un missatge dient "Accés denegat pel govern de Síria". Esperem tornar a escriure a partir de demà.

Estem en Hama; famosa per les seues sínies sobre el riu Orontes. Hui hem creuat la frontera jordana i demà tornem a entrar a Turquia, aixi que ja anem desfent camí.

Ara encara falta Capadòcia, Istanbul, Balcans, etc. Açò esta acabant-se poc a poc. Hui he vist la xifra dels 7.000 km parcials des de que 10 mars va començar i encara en falten uns 4.000. Ja tenim més de la meitat.

Ens hem allotjat al hotel Cairo (33 euros triple més desdejuni), però no hi ha birra.

Bona nit i records des de Síria.

Un missatge breu, hem de marxar cap Wadi Rum.

Ahir creuarem la frontera de Jordània sense cap problema. Ens plantarem a Petra sobre les 19h 30min.

Aquest mati, hem visitat Petra. 6 hores de visita. Tot i la calor forta i la cansada caminada, realment... el millor del viatge. Hem fet la entrada al Siq tots sols i a la tornada ja hi havia mes de 2000 persones.

Increïble de tan bonic que es.

Ara marxem cap el Wadi Rum. Allà segur que no hi ha cobertura. Ja direm alguna coseta en quant puga`m