Això comença a ser aventura de la bona. Avui hem estat més de 5 hores per fer un tram de 200 kms. I per escriure aquestes quatre línies, no sabeu pas el que estem fent.

Estem a Iskenderun (Turquia), molt a prop de la frontera Síria. Avui ha estat una etapa de 427 kms. però rés a veure amb el concepte que tenim d'una distància així en el mon occidental. Ha estat farragós arribar fins aquí.

Per dormir hem trobat un "càmping". Be.... el càmping es un jardí al mig de Iskenderum, per acampar-hi hem tingut que negociar amb el jardiner.

Ho sentim molt, però ja ho explicarem amb més detall. Ara volem menjar alguna cosa i sobretot dormir, que bona falta ens fa. Però en definitiva estem bé i gaudim de cada detall d'aquest viatge, sigui bo o menys bo. I demà .................... Síria!!!.

Bona nit a tothom.

15 comentaris:

Moisès ha dit...

Hola a tots. Me`n alegre que, malgrat les dificultats que suposen el ferm de les carreteres i les misèries de la logística, aneu fent camí com cal.
Ja sou a les portes de Síria...segur que és un país ben interessant malgrat la mala premsa. Quina enveja poder veure tot allò que visiteu. Com podeu anar veient, Europa té la dèria de portar als seus museus tot allò que li agrada..especialment quan ve de països que no poden defensar llur patrimoni. Que farem!
Us desitge el bo i millor. Per al meu germà, una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Wow, what an experience! Have a nice evening and good luck in Syria.

Hastalapista

Christian

araceli ha dit...

Demà canvi de país, ja comencen les emocions fortes.Que entreu en bon peu.Molta sort i bon viatge.Molts records i Toni molts bestes.

araceli ha dit...

Perdó volia dir molts besets

mimanaut ha dit...

Trobavem a faltar la vostra crònica, quina alegria saber de vosaltres.Sigueu molt prudents... ho havia de dir... jejejeje, una abraçada molt forta, sobretot al meu germanet. Ptons.

Unknown ha dit...

Hola companys.
us desitjo que tingueu una molt benvinguda a Síria.
pel que llegeixo veig que us va bé.
Apa a dormir que demà us espera una bona etapa.
Bona nit a tots tres, i un petonàs pel meu marit Xavi.
T'estimo molt carinyo.

Jordi ha dit...

araceli ha dit...

Perdó volia dir molts besets

===============

Apa !! prou feina tenen els administradors Toni i Cia per escriure la crònica diària, que encara els hi hem de donar feina arreglant aquestes coses.

Nois.... que voleu dir amb això que estarem dies sense saber de vosaltres???

un perru ha dit...

Bon dia aventurers. Vos informo de la gran gesta que van fer ahir els jugadors de basket del barça (per si no ho sabieu): Gran bany als grecs del Olimpyacos.
I falta el cap de setmana següent:
Visca el Barça.
No teniu cap samarreta del barça per la foto? estaria bé.
Des de la catalunya profunda records i quan tornis Toni a vore si pots passar a fer una birreta abans d'anar a la terreta...
SINBERUENSES

Unknown ha dit...

Síriaaaaaaaa, que tingueu bona entrada i sobretot gaudiu de la riquesa que ofereixen aquests països, tant a nivell humà com paissatgístic.
Petons!!!!
Sobretot al Miquel!!!!!

Miquel Mondría ha dit...

Hola a tots:

Estic seguint impressionat esta aventura i veig que comença la part més profunda. Només conec Toni però seguent els altres amics seus ja em faig una idea: bona gent.
Ànim amb la carretera. Vos deixe una cita de Flann O'Brien que em va agradar:

“…Una bona carretera ha de tindre caràcter i algun matís de destí, és a dir, una insinuació indefinible de què va a alguna part – ja siga a l'est o a l'oest – i no que torna d'allí. Si un camina per una d'aquestes carreteres es trobarà amb un plàcid recorregut, bones vistes en cada replec i una agradable sensació de pelegrinatge que li farà creure el caminant que sempre va costera avall..."

X.C.P. ha dit...

Antoni: Estas fet un moro, bandarra. De manera que abandones la llar i la familia per anar a correr mon.
Bó que heu paseu be i reculliy bones experiencies d'allo que no tot son glories. El romanticisme de l'historia que ens han contat us demostrará que al mon hi ha llocs on el rellotge no ha marcat el mateis pas del temps.
Supose que haureu agafat uns colomets misager per cuant no tingueu internet a l'abast, prompte sén acabarán les desitges.
Un abraç i molta aventura.

Unknown ha dit...

Quan la cosa comença a endurir-se es quan tres perrutxelis dalt de tres trails tenen que demostrar que no es cap impediment que desaparega l`asfalt, i si passa una cabra també pot passar un perrutxeli.
Disfruteu de cada instant.

carolina ha dit ha dit...

hola Toni, fins avui no habia pogut escriure't res, però Ulises diu que us segueix totes les dies,així que molt d'ànim i una abraçada per a tots.

sanguango ha dit...

Ei com va? si al final en imitareu en això d'anar dormint al ras i per ahi... hi ha una dita que diu quan es fa denit a dormir!! cofo les gallines.
Toni ja sap de que parle...
cuideu-vos molt i...

BON CAMÍ

Toni Diaz ha dit...

Hola Miguel. Aquest Flann O`Brien sabia el que deia quan ho va dir. Ho ha clavat el tio. Gracies Miquel. Una abrassada i records a la Pepeta.
Gracies a tots pels vostres desitjos. Aqui tan lluny com estemm s`agraeixen molt.
Gracies