Això comença a ser aventura de la bona. Avui hem estat més de 5 hores per fer un tram de 200 kms. I per escriure aquestes quatre línies, no sabeu pas el que estem fent.

Estem a Iskenderun (Turquia), molt a prop de la frontera Síria. Avui ha estat una etapa de 427 kms. però rés a veure amb el concepte que tenim d'una distància així en el mon occidental. Ha estat farragós arribar fins aquí.

Per dormir hem trobat un "càmping". Be.... el càmping es un jardí al mig de Iskenderum, per acampar-hi hem tingut que negociar amb el jardiner.

Ho sentim molt, però ja ho explicarem amb més detall. Ara volem menjar alguna cosa i sobretot dormir, que bona falta ens fa. Però en definitiva estem bé i gaudim de cada detall d'aquest viatge, sigui bo o menys bo. I demà .................... Síria!!!.

Bona nit a tothom.

Hores d'ara estem a Anamur, perquè us situeu: a la costa de Turquia a l'alçada de Xipre.

Hem fet més de 500 kms, des de Pamukkale a Anamur i tots per carretera, el que ha comportat moltes hores de damunt la moto.

Les misèries ja les explicarem, però avui hem llogat una cabana en un càmping. No mes dir-vos que, mentre uns estàvem dormint, en Toni estava alçat i fent inspecció de la salubritat dels matalassos. Tota una "brutea", que dirien segons a on.

Demà més....... si podem.

Ahir estàvem a Bergama. Ara ja ens trobem a Pamukkale. Tot segons els itineraris i rutes previstes.

Ens hem alçat molt matí. A les 6 ja estàvem desmuntant les tendes. A les 8 h érem a les portes d'entrada de l'Akropoli de Bergama. La veritat... hi ha més coses al Pergamon de Berlín que a l'Akropoli de Bergama.

Com estava tot ple de japonesos i no hi havia massa que vore, hem marxat cap Efes (Ephesusus). Aquí si que hem disfrutat de valent. Impressionants les runes que encara queden. El teatre, la biblioteca de Celso, el temple de Traiano, el de Hadriano. Preciós.

En acabar la visita hem anat a menjar-nos un Kebab dels que fan per aquí. Després de passar molta calor per les carreteres de la Turquía interior, hem arribat a Pamukkale on ens hem instalat a una casa particular d'una xica mig alemanya, mig turca. Ens ha fet un bon soparet mentres nosaltres anavem a veure les picines de cotò. Formacions calcaries, famoses per la seva bellesa. Realment ho son de boniques, però ens han fet pujar i baixar descalços, amb la qual cosa tenim els peus fets un drap.

Ara mateix acabem de sopar, ben sopadets. La Xenia ens ha preparat una amanida i corder amb arròs. Per postres un vaklava boníssim.

Anem a tombar... demà ens espera una etapa sense massa visites i voldríem aprofitar per apropar-nos el màxim possible a la frontera síria. Demà passat entrarem a un dels països del "eje del mal". Serà qüestió d'anar preparats. ;-) ;-).

Avui no podem penjar foto. La connexió va moooooooooooooolt lenta. Encara com hem pogut connectar-nos.

Demà més... si podem.

A10.

Avui hem canviat de continent. Hem abandonat la vella Europa per enfrontar un destí desconegut per tots tres, la pluricultural Àsia.

Hem sortit puntuals de Alexandropoulis i en un no rés hem entrat al primer pas fronterer del viatge. Anàvem una mica perduts, però amb l'ajuda d'algun dels oficials fronterers, la cosa ha estat fàcil i ràpida. Coses de la inflació, però dels 10 € que costava el visat l'any passat, hem pagat un 50% més però vaja, és lo que tenen els impostos revolucionaris.

Els primers quilòmetres per terres turques han estat d'adaptació, no sabíem ben bé com conduïen els turcs ni l'estat de les seves carreteres. Ens ha sorprès el respecte que tenen la gran majoria a les normes de circulació (exceptuant algun capullo, que sempre n'hi ha d'haver). Pel que fa a l'estat de les carreteres.......... doncs sort que anem amb trails.

Hem arribat a Gelibolu just quan el ferri estava a punt de tancar portes, però ens ha esperat i hi hem pogut pujar sense haver d'esperar. En el ferri hem estat el punt de mira de molta gent, revisant les motos de dalt a baix i preguntant-nos moltes coses, una de les quals si anàvem a córrer algun ralli (cosa que de moment descartem).

Després de fer alguns quilòmetres, hem parat a dinar en un pineda on hi havien alguns autòctons. Allà hem pogut constatar la diversitat social que conforma aquest país, amb pastors fent la migdiada, famílies amb la canalla fent pic-nic (i amb la música a tot drap), dos "abuelitos " controlant el trànsit.......

A Pergamo hi hem arribat a mitja tarda, hem plantat el campament en un temps rècord i un cop a les portes de les ruïnes, ens han informat que tanquen a les 6, així que demà tocarà llevar-nos aviat i fer la visita a primeríssima hora.

Desolats, cansats i abatuts hem anat a ofegar les penes amb una bona cerveseta. Ens hem assentat en una terrassa d'una pensió i hem pogut comprovar la famosa generositat turca. Ells no servien alcohol però ens han indicat on les podíem comprar i ens han ofert la taula i les copes per poder-la assaborir amb tranquil·litat.

Som els únics clients del càmping, de fet estan omplint la piscina per nosaltres, a veure si demà en Xavi s'hi tira de cap.

Per cert, ja hem pogut escoltar un parell de cops la crida a les oracions des dels minarets de la ciutat, melodia que ens acompanyarà a partir d'ara en el transcurs del viatge.

Avui hem trobat una bona connexió. Per aixo podem penjar fins i tot una foto.

Correspon al Partenon d'Atenes. Era dilluns i encara com, perquè avui amb això de la vaga general a Grècia, sembla ser que hi ha hagut ball de bastons. Almenys això hem pogut veure a la televisió.

Pel que respecta a la etapa d'avui. Aquest matí hem deixat Meteora per dirigir-nos al Mont Olimp. La residència del deus grecs. Ho hem fet per unes carreteres revirades, amb bon asfalt i amb un sorprenentment escàs tràfic. Després de travessar un altre cop boscos i mes boscos, hem arribat a Thessaloniki. Aqui hem decidit agafar l'autopista per aproximar-nos el màxim possible a la frontera turca. A l'autopista hem tornat a observar que anàvem sols. No hi havien camions ni cotxes. Als peatges, les barreres estaven aixecades i no cobraven res... a la tarda ens hem assabentat que tot era per la vaga general.

Al final hem pogut fer una bona tirada fins Alexandropoulis. Estem a uns trenta minuts de Turquia. A un càmping que tot i ser el mes barat dels que ens hem allotjat, també ha estat el millor.

Demà toca creuar frontera. Una frontera d'aquestes que comencen a imposar una mica, d'aquelles amb visat d'entrada. També visitarem un altre mar, el de Marmara i per fí, un altre continent. Asia ens espera a l'altre costat de l'estret de Dardanelos. Si tot va bé, escriurem des del continent veí.

Hola colla. Despr'es de 5 dies de viatge ja som a Meteora. Realment impresionant. Preci'os, espatarrant, (millor a partir d'ara no posarem cap accent. El teclat esdiferent). Tot va segons el previst. Jo diria que fins i tot millor que el previst.

Certament. Desde aqui agraim el seguiment que feu del viatge. Ens feu mooooooooolta companyia. Moltes gracies a tots.

Aixo de les fotos... per ara haura d'esperar un poquet. No tenim molts medis per fer vos arribar una descarrega d'imatges.

Ja hem recollit aigua de 5 mars, tot i ser la meitat del total, no vol dir que estem a la meitat del viatge. Encara ens falta molt. Per ara destacar unes quantes coses.

El Ferry BCN Roma... fregant la perfeccio. El ferry Brindisi Patras... fregant el caos. 5 hores de retard que ens ha costat molt de recuperar. A mes de costarnos montar tenda i sopar a les fosques a un camping a la vora justa del mar Egeu. Quina sorpresa al'endema. Quina preciositat.
El Partenon precios. Tot i la bronca que ens soltaren per fer una foto de la bandera de Benifairo. No es poden fer fotos solidaries ni reivindicatives... CAPULLOS.

Grecia. Sorprenentment coneguda. Sembla uns Pirineus pero a lo bestia. Molt verda, molt revirada, ferestega. Tambe moooooooolts camions i molta linea continua. Doble linea continua. Sorprenentment bella.

Per acabar la etapa... Meteora. Per ara el millor del viatge amb moltissima diferencia. Hi ha que veureu. Indescriptible.

La cervessa grega... bona, gran, fresca i ...abundant. Els preus normals per ser zones tan turistiques com son. Be... Per ara aixo es tot. Quan tornem a tindre conexio, tornarem a donar noticies.

Gracies a tots pel vostre suport. Especialment i crec que ho entendreu a la Ceci i l'Araceli. Vos anyorem moltissim. Fins la propera conexio.

P.S El Miquel tambe anyora a la mama i les seves carmanyoles.

Ens veurem per aqui. Una abrassada.

Perdoneu les faltes. Falten tecles i en sobren d'altres.

Avui hem fet ruta fins a Brindisi, via Taranto per agafar el ferri que ens tenia que portar a Patras (Grècia)

Després d'un embarcament caòtic, per fi creuem el 4t mar, l'Adriàtic i tot seguit el Jònic. A les 9 arribarem a Patras i esperem dinar a Atenes.

Ja arriben els revolts i ...... la mussaka !!!!

Hem tingut una travessa tranquil·la fins a Civitavecchia, però amb una hora de retràs. Així que desembarquem i sobre les 20:00 comencem ruta cap a Potenza (a 160 km al sur de Nàpols), on tenim reservat hotel.

Ha estat una bona tirada de 435 km., però arribem a l'Hotel Tourist Potenza per tal de descansar i continuar viatge fins a Brindisi, l'endemà.

No tenim cobertura ni temps per fer una bona crònica, ja us ho anirem explicant amb més detall quant tinguem mitjans per fer-ho.

A primera hora de la tarda hem anat a Pneumàtics Guzman a Manresa, per posar pneumàtics nous gentilment cedits per Michelin. Un gran professional del sector en Guzman, on hi troben quelcom més que un canvi de gomes. Tot seguit ens dirigim a Barcelona, en mig d'un trànsit molt intens, per tal de fer el tràmit d'embarcament al ferri.

A les 18:00 estem a la Plaça Colom de Barcelona, en mig del ambient cosmopolita de la capital. Aquí tenim la companyia de Júlia i Jordi, cunyats d'en Toni i companys en altres sortides i viatges. Una mica més tard ens venen a veure Marta, cosina d'en Toni, i el seu marit Carles.

Després d'una estona amb la seva companyia, sobre les 19:15 ens acomiadem d'ells i ens dirigim a l'embarcament......... COMENÇA L'AVENTURA !!!!

Després de molts i molts preparatius, tot esta ja a punt per començar. El mes complicat de tot... la paperassa que hem hagut d'omplir. Carnet du passage, avals bancaris, visats (de fet encara ens falta el de Jordània. El Miquel el recollirà d'aqui no res), carta verda, revisions a les motos, bitllets de ferries, etc...

Ara la principal ocupaciò, és on i com posar tot l'equipatge a sobre les motos. Sembla ser que no serà molt complicat i al final ho aconsseguirem.

Queda lluny el dia en que ens varem plantejar aquest Projecte 10 mars. Després de multiples reunions, converses i preparatius, ara ja ho tenim damunt.

Desde aqui, volem agrair els suports que hem rebut. Per part de la familia, amics i sponsors. Gràcies a tots.

Aqui al bloc, intentarem penjar informaciò del que, qui, com del viatge. Si voleu, podeu consultar-lo i participar amb els vostres comentaris. De ben segur que ens ajudareu amb els vostres missatges.

Vos esperem per aquí.