Ja està. El viatge ha acabat. Per uns ahir a la nit. Pel de la Valldigna, avui a migdia.

Ara és hora de reordenar vivències, records, experiències...

Tractarem de reflectir-ho a la crònica. Ja puc assegurar-vos que res podrà arribar a descriure totes les sensacions que ens ha donat el 10 mars, però si que puc avançar -vos que el resultat final ha estat fantàstic.

Cap problema.

La salut ens ha respectat. La convivència ha estat modèlica i ens ha permet reforçar vincles d'amistat. Cap incident ha alterat la ruta i calendari previst. Hem pogut visitar, gairebé la totalitat dels llocs previstos

Les motos han complit amb escreix i han tornat a demostrar que el concepte trail és l'idoni per aquest tipus de viatge. Prestacions, comoditat, autonomia, capacitat de càrrega, resistència, etc... Ens han respost perfectament.

Com he dit abans, ara falta reordenar records, fotos, videos, anotacions... i tractar de reflectir-ho a la crònica i la pel·lícula. Tot això portarà temps i treball, però arribarà.

Solament ens queda agrair-vos a tots la vostra participació al blog. Els vostres missatges ens han reconfortat, alegrat, entretés. Moltes gràcies família i amics.

Agrair també la col·laboració del nostres patrocinadors. Valldigllum, Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, Talleres Ruíz, Autoescoles Galtés, Benimoto, Michelin, Pneumàtics Guzman, Laboratoris Lacer, Laboratoris Cinfa. El recolzament econòmic que ens han fet ha estat important, però valorem tant a més encara el recolzament a la idea. El seu suport i la seua confiança en nosaltres val quasi tant o més que el suport econòmic.

Gràcies a tots.

Xavi, Miquel i Toni.
Ahir dijous, després d'abandonar la costa croata i travessar Slovenia, férem una bona visita a Venezia. Dedicarem quasi tot el dia a visitar la ciutat. Caminarem pels seus estrets carrers, ponts, canals. Fins i tot vam gaudir d'un insuperable capuccino a la Piazza di San Marco (insuperable pel preu).


Abandonavem la ciutat dels canals sobre les 19 h i tot d'una tirada per autopista ens plantarem a Torino. Tenim els Alps a tocar... Ara decidirem per on anem.

Volem demanar disculpes per la escassa informació d'aquests darrers dies. La explicació (que no la excusa). Des de Sòfia fins Torino han estat etapes molt llargues. Totes de mes de 600 Km que ens han fet arribar tard i cansats. A més, no disposàvem de connexió tots els dies. Seguirem informant-vos.
Hola amics.

Ahir des de Bulgària i hui des de Bòsnia Hercegovina després de creuar Sèrbia. Demà des de Croàcia... anem a més d'un país per dia, directes cap a casa. Ara ja tenim la sensació que està acabant-se. D'aquí no rés estem per casa donant la tabarra a tots, aneu preparant-vos.

Ha estat l'etapa mes llarga de totes les que hem fet fins ara, quasi 600 Km dividits en dos parts. La part sèrbia, molt pesada per tràfic i obres constants. Les carreteres sèrbies son prou fàcilment millorables i tot i que ho intenten... ho tenen molt endarrerit. La calor que ens ha fet també ha ajudat a que la nostra imatge de Sèrbia no siga totalment imparcial. Hi haurà que donar-li una segona oportunitat.

La que no necessita cap segona oportunitat, es Bòsnia Hercegovina. Des de el mateix moment que hem creuat la frontera (fins i tot la policia que ens ha demanat la documentació) tot ha canviat. Uns paisatges naturals, feréstecs i plens de vegetació. El sol ja no castigava tant i també ha ajudat. En especial ens ha sorprès un tram de més de 40 Km des de Visegrad direcció Sarajevo. El riu Drina ha creat unes gorgues i una vall realment preciosa. La carretera va seguint el riu i ha estat realment deliciós. Revolts, túnels, boscos... i el riu d'aigües blaves sempre a l'esquerra. Molt bonic.

La primera sensació que ens ha donat Sarajevo, es la de una ciutat menuda però molt bonica. Enmig d'unes muntanyes molt empinades i amb el riu de muntanya que la travessa. Anem a donar una volta aprofitant que encara tenim llum de dia.

Per cert, hui hem recuperat una hora al rellotge, des de que entrarem a Grècia anàvem una hora darrere vostre.

Bé amics. Demà Mostar i Croàcia. Ja vos ho contarem.
Us hem tingut abandonats uns dies, però la agenda ha estat molt ocupada.

La visita a la Capadòcia la vam fer en plan "guiri "total, o sigui contractant una visita organitzada per no perdre'ns detall. Senzillament espectacular veure com la societat es va adaptar i es va aprofitar de l'entorn. En alguns punts sembla màgic.

D'allà ens vàrem encaminar cap al Mar Negre, fent una parada a Safranbolou, un poble que conserva les cases de fusta de la època otomana. Ens vam allotjar en una d'elles i, malgrat el temps estava inestable, vam poder voltar una mica per el poble i, potser lo més interessant i impactant de la jornada va ser, i després de parlar amb un professor del Corà, que ens deixessin entrar a la mesquita en plena oració; veritablement espectacular sentir la veu de l'imam com ressona per tota la sala.

L'endemà al mati va tocar visita al mar negre i ens vam encaminar directament a Istanbul, on ens esperava en Salva, a qui no crec que li puguem agrair mai prou la seva companyia, amabilitat. El dissabte ens va ensenyar juntament amb la Nuray la vida nocturna d'Istambul. Ens va deixar gratament sorpresos la vida i l'ambient de tota la ciutat. El diumenge va tocar visita turística per els típics i tòpics de la ciutat.

Però tot lo bo s'acaba i avui hem hagut d'acomiadar-nos d'Istanbul, d'en Salva i de la Nuray i hem agafat direcció Bulgària. Ara estem al centre de Sofia on hi ha moltíssim moviment, haurem d'anar a investigar què passa.
Hem parat a un poblet (no recorde el nom) a 4 km de Goreme. Goreme es el centre turístic de Capadòcia. Estem a una pensioneta molt apanyada i barata. Tenen cervesa, música en directe i internet.

Hem decidit que ens quedarem dos nits. Encara serà el primer dia que no tocarem la moto des de que tot va començar, fa ja 19 dies. Així que demà descansem de moto i farem de turista. A les 9'30 passaran a recollir-nos per fer una volteta de 90 km per la vall de les xemeneies de les fades, Durunkuyu (una ciutat subterrània), un passeig a camell, una passejada de 6 km per no sé on... Demà serà un "dia completo"...dia Comansi.

Per cert, l'etapa per arribar des de Karahmanmaras fins Goreme, ha estat una de les mes xules a l'hora de conduir. Bon asfalt, revolts, ports de muntanya...

Si com deia aquell "París bien vale una misa"; Turquia val un viatge monogràfic i d'unes quantes setmanes. A mes de ser enorme, es sorprenentment bonic. Avui mateix hem passat als peus d'un volcà de 4.000 metres d'alçada. Tot nevadet ... impressionant. Boscos, muntanyes, llacs. I a més la gent, formidable. Molt amable. De seguida et conviden al omnipresent te a la menta, t'inflen a preguntes. D'on veniu, on aneu, Messi, Madrid, Barça?.

Fins aquí la crònica del dia. Demà a la nit un poquet mes.

Records a tots i totes.
Reprenent el fil des de on el deixarem...

El dia de Petra, a les 6'30h ja érem amb les entrades a la ma. Va ser un encert anar tan matí. Ferem la passejada pel Siq completament sols. El Tresor espectacular i la resta fins el Monestir... fantàstic. Altament recomanable.


A migdia anàrem cap Wadi Rum. Allà ens esperava l'Amjad. Un beduí que ens va fer una demostració de conducció temerària sobre el desert amb 4x4. Després de veure la posta del sol (altament recomanable), anàrem al campament. Una preciositat de haima. Amb foguera i te i un cel espectacularíssim (altament recomanable).

Ens oferiren un sopar propi de la zona i escoltarem històries del desert. A l'endemà. Després de veure sortir el sol (altament recomanable), férem una visita en 4x4 al desert (altament recomanable).


Abans del migdia ja érem direcció Aqaba.Amb una calor sufocant i una humitat elevadíssima arribem al Mar Roig. Parem a fer-nos una foto als peus d'un cartell que indica Saudi Arabian border 15 Km. En tornar a les motos, ens veiem envoltats per militars que amb metralleta en mà ens demanen "passport, passport".


No ens havíem adonat que darrere del cartell hi havia un port i una base militar. Ens "acollonen" un poquet i després d'obligar-nos a esborrar les fotos (dead, dead), ens diuen que tornem enrrere. Ho fem gustosament i ben depresa. Erem al punt mes meridional del viatge. A partir de les hores, començàvem a tornar a casa.

Pròxima parada... Mar Mort. Conduirem per la carretera homònima i ho férem suportant temperatures altíssimes i nombrosos controls militars. Acabem la etapa a un resort Spa 5 estreles impressionant amb la cervesa caríssima i internet de pagament... Que els fotin. A l'endemà bany al Mar Mort. En acabar, pugem a Nebo i divisem la terra promesa (vols dir que hi havia per tant?). Final del dia a Jerash. Sorprenentment bella.

I ja parlem d'ahir.

Després de la desagradable experiència travessant Damasc, decidim evitar-lo. Ho fem per carreteres sense nom i envoltats per una turmenta de sorra que ens fa perdre mes de tres hores. Malahuradament hem de deixar Crack dels Cavallers i anar directament a Hama. Una llàstima, però no ha pogut ser.

Hama ens sorprèn per la seua netedat. No sembla una ciutat síria. Es veu amb llum, neta, urbanitzada. Parem al costat de les sínies, busquem hotel i a dormir.

I per fi, parlem d'avui. 18 de maig.

Busquem les sínies mes grans, que estan a les afores de Hama. Son sínies que eleven l'aigua del riu Orontes, ja al segle V i d'altres del segle XII treballaven sense descans. Ara solament son un atractiu turístic. Encisador els soroll que fan mentre giren.


En acabar la visita ens acomiadem de Síria. Hem creuat la frontera síria-turca i ens hem quedat a dormir a Kahramanmaras. És una ciutat d'uns 400.000 hab. i els seus gelats elaborats amb farina d'arrels d'orquídies silvestres diuen que son espectaculars. Encara no els hem tastat, però ja vos direm quelcom.

Bé colla. Per avui això ha estat tot. Esperem a partir d'ara no tenir tants problemes com fins avui.

Demà Capadòcia (altament recomanable, je je je).

Records.

Si llegiu açò es gràcies a la tecnologia dels mòbils. Tenim internet però no podem accedir al blog, ens ix un missatge dient "Accés denegat pel govern de Síria". Esperem tornar a escriure a partir de demà.

Estem en Hama; famosa per les seues sínies sobre el riu Orontes. Hui hem creuat la frontera jordana i demà tornem a entrar a Turquia, aixi que ja anem desfent camí.

Ara encara falta Capadòcia, Istanbul, Balcans, etc. Açò esta acabant-se poc a poc. Hui he vist la xifra dels 7.000 km parcials des de que 10 mars va començar i encara en falten uns 4.000. Ja tenim més de la meitat.

Ens hem allotjat al hotel Cairo (33 euros triple més desdejuni), però no hi ha birra.

Bona nit i records des de Síria.

Un missatge breu, hem de marxar cap Wadi Rum.

Ahir creuarem la frontera de Jordània sense cap problema. Ens plantarem a Petra sobre les 19h 30min.

Aquest mati, hem visitat Petra. 6 hores de visita. Tot i la calor forta i la cansada caminada, realment... el millor del viatge. Hem fet la entrada al Siq tots sols i a la tornada ja hi havia mes de 2000 persones.

Increïble de tan bonic que es.

Ara marxem cap el Wadi Rum. Allà segur que no hi ha cobertura. Ja direm alguna coseta en quant puga`m

Ei .... ja tornem a estar per aquí.

Tenim molt poca senyal i no podem accedir per molt temps, però intentarem explicar-vos com ha anat avui.

Hem sortit de Palmira amb el record d'una petita ciutat molt bonica, però amb els serveis i les infraestructures fatals i escassos.

Després de visitar Maalula, a les 3 de la tarda travessàvem Damasc i ara som a Bosra as Sham. En un restaurant, al costat mateix de l'amfiteatre romà, on hem sopat i ens han cedit el jardí per tal d'acampar-hi. Tot això ens costarà 45 euros (sopar, acampada i esmorzar).

De dia continuem patint molta calor, però a la nit fa molt fred i hem de fer servir els tèrmics i el sac.

Demà 13 de maig entrarem a Jordània i haurem de tornar a amagar els GPS. Si tot va bé dormirem a Petra.

Apa, per avui ja està !!

Bona nit i records de tots per a tothom.
Doncs avui hem sortit de Dayr i la etapa ens portava a travessar uns 200 Km. de pur desert siri (per carretera no patiu). A mitja etapa ens hem trobat a uns suïssos que vam conèixer ahir a l'hotel i ens han recomanat la visita a un castell en mig del no rés, on podríem fer alguna pisteta.

Cap allà hem anat i en Toni ha pogut treure's el cuquet que portava dins. Els paisatges a l'alçada de la calor que hem passat, o sigui que fregant la matricula d'honor.

La etapa d'avui era tranquileta i curta, per poder arribar a Palmira al migdia. El càmping situat a la mateixa muralla del temple de Bel te un tresor a l'alçada del seu entorn; una piscina on poder-nos refrescar. A més tampoc hem muntat tenda, hem estrenat la primera tenda beduïna del viatge, ja us explicarem com en sortim.

Demà toca mes desert fins a arribar a Bosra (a tocar de la frontera jordana) passant abans per Maalula, de les úniques zones on encara podrem escoltar l'arameu.

I sigueu prudents els que esteu per terres espanyoles, que segur que esteu mes insegurs que aquí.
Hola nois i noies (xics i xiques)

Avui a les 6:00 ja estàvem de peus a terra i a les 7:30 ja en marxa, dirigint-nos a la frontera síria.

La frontera turca l'hem passat ràpid (uns 10 minuts), desprès ha tocat despatxar en la síria i hem quedat impressionats per l'amabilitat de tots els funcionaris i militars. Després d'entregar-lis la documentació ens han fet passar a un despatx on, en perfecte anglès i molt bona educació, ens han fet un breu interrogatori. En 45 minuts ja teníem tota la documentació a punt per marxar.

Un cop a fora de les oficines, quan estaven esperant per creuar, hem trobat a un tal Manel de Museros, parlant amb ell ens ha dit que treballa per allí.

Per dormir estem a Dayr az Zawr, a la vora de l'Eufrates, hem trobat lloc a l'hotel Ziad (50 euros triple més desdejuni).

Demà ens espera desert, desert i més desert fins a Palmira.

Continuarà ........
Això comença a ser aventura de la bona. Avui hem estat més de 5 hores per fer un tram de 200 kms. I per escriure aquestes quatre línies, no sabeu pas el que estem fent.

Estem a Iskenderun (Turquia), molt a prop de la frontera Síria. Avui ha estat una etapa de 427 kms. però rés a veure amb el concepte que tenim d'una distància així en el mon occidental. Ha estat farragós arribar fins aquí.

Per dormir hem trobat un "càmping". Be.... el càmping es un jardí al mig de Iskenderum, per acampar-hi hem tingut que negociar amb el jardiner.

Ho sentim molt, però ja ho explicarem amb més detall. Ara volem menjar alguna cosa i sobretot dormir, que bona falta ens fa. Però en definitiva estem bé i gaudim de cada detall d'aquest viatge, sigui bo o menys bo. I demà .................... Síria!!!.

Bona nit a tothom.

Hores d'ara estem a Anamur, perquè us situeu: a la costa de Turquia a l'alçada de Xipre.

Hem fet més de 500 kms, des de Pamukkale a Anamur i tots per carretera, el que ha comportat moltes hores de damunt la moto.

Les misèries ja les explicarem, però avui hem llogat una cabana en un càmping. No mes dir-vos que, mentre uns estàvem dormint, en Toni estava alçat i fent inspecció de la salubritat dels matalassos. Tota una "brutea", que dirien segons a on.

Demà més....... si podem.
Ahir estàvem a Bergama. Ara ja ens trobem a Pamukkale. Tot segons els itineraris i rutes previstes.

Ens hem alçat molt matí. A les 6 ja estàvem desmuntant les tendes. A les 8 h érem a les portes d'entrada de l'Akropoli de Bergama. La veritat... hi ha més coses al Pergamon de Berlín que a l'Akropoli de Bergama.

Com estava tot ple de japonesos i no hi havia massa que vore, hem marxat cap Efes (Ephesusus). Aquí si que hem disfrutat de valent. Impressionants les runes que encara queden. El teatre, la biblioteca de Celso, el temple de Traiano, el de Hadriano. Preciós.

En acabar la visita hem anat a menjar-nos un Kebab dels que fan per aquí. Després de passar molta calor per les carreteres de la Turquía interior, hem arribat a Pamukkale on ens hem instalat a una casa particular d'una xica mig alemanya, mig turca. Ens ha fet un bon soparet mentres nosaltres anavem a veure les picines de cotò. Formacions calcaries, famoses per la seva bellesa. Realment ho son de boniques, però ens han fet pujar i baixar descalços, amb la qual cosa tenim els peus fets un drap.

Ara mateix acabem de sopar, ben sopadets. La Xenia ens ha preparat una amanida i corder amb arròs. Per postres un vaklava boníssim.

Anem a tombar... demà ens espera una etapa sense massa visites i voldríem aprofitar per apropar-nos el màxim possible a la frontera síria. Demà passat entrarem a un dels països del "eje del mal". Serà qüestió d'anar preparats. ;-) ;-).

Avui no podem penjar foto. La connexió va moooooooooooooolt lenta. Encara com hem pogut connectar-nos.

Demà més... si podem.

A10.

Avui hem canviat de continent. Hem abandonat la vella Europa per enfrontar un destí desconegut per tots tres, la pluricultural Àsia.

Hem sortit puntuals de Alexandropoulis i en un no rés hem entrat al primer pas fronterer del viatge. Anàvem una mica perduts, però amb l'ajuda d'algun dels oficials fronterers, la cosa ha estat fàcil i ràpida. Coses de la inflació, però dels 10 € que costava el visat l'any passat, hem pagat un 50% més però vaja, és lo que tenen els impostos revolucionaris.

Els primers quilòmetres per terres turques han estat d'adaptació, no sabíem ben bé com conduïen els turcs ni l'estat de les seves carreteres. Ens ha sorprès el respecte que tenen la gran majoria a les normes de circulació (exceptuant algun capullo, que sempre n'hi ha d'haver). Pel que fa a l'estat de les carreteres.......... doncs sort que anem amb trails.

Hem arribat a Gelibolu just quan el ferri estava a punt de tancar portes, però ens ha esperat i hi hem pogut pujar sense haver d'esperar. En el ferri hem estat el punt de mira de molta gent, revisant les motos de dalt a baix i preguntant-nos moltes coses, una de les quals si anàvem a córrer algun ralli (cosa que de moment descartem).

Després de fer alguns quilòmetres, hem parat a dinar en un pineda on hi havien alguns autòctons. Allà hem pogut constatar la diversitat social que conforma aquest país, amb pastors fent la migdiada, famílies amb la canalla fent pic-nic (i amb la música a tot drap), dos "abuelitos " controlant el trànsit.......

A Pergamo hi hem arribat a mitja tarda, hem plantat el campament en un temps rècord i un cop a les portes de les ruïnes, ens han informat que tanquen a les 6, així que demà tocarà llevar-nos aviat i fer la visita a primeríssima hora.

Desolats, cansats i abatuts hem anat a ofegar les penes amb una bona cerveseta. Ens hem assentat en una terrassa d'una pensió i hem pogut comprovar la famosa generositat turca. Ells no servien alcohol però ens han indicat on les podíem comprar i ens han ofert la taula i les copes per poder-la assaborir amb tranquil·litat.

Som els únics clients del càmping, de fet estan omplint la piscina per nosaltres, a veure si demà en Xavi s'hi tira de cap.

Per cert, ja hem pogut escoltar un parell de cops la crida a les oracions des dels minarets de la ciutat, melodia que ens acompanyarà a partir d'ara en el transcurs del viatge.
Avui hem trobat una bona connexió. Per aixo podem penjar fins i tot una foto.

Correspon al Partenon d'Atenes. Era dilluns i encara com, perquè avui amb això de la vaga general a Grècia, sembla ser que hi ha hagut ball de bastons. Almenys això hem pogut veure a la televisió.




Pel que respecta a la etapa d'avui. Aquest matí hem deixat Meteora per dirigir-nos al Mont Olimp. La residència del deus grecs. Ho hem fet per unes carreteres revirades, amb bon asfalt i amb un sorprenentment escàs tràfic. Després de travessar un altre cop boscos i mes boscos, hem arribat a Thessaloniki. Aqui hem decidit agafar l'autopista per aproximar-nos el màxim possible a la frontera turca. A l'autopista hem tornat a observar que anàvem sols. No hi havien camions ni cotxes. Als peatges, les barreres estaven aixecades i no cobraven res... a la tarda ens hem assabentat que tot era per la vaga general.

Al final hem pogut fer una bona tirada fins Alexandropoulis. Estem a uns trenta minuts de Turquia. A un càmping que tot i ser el mes barat dels que ens hem allotjat, també ha estat el millor.

Demà toca creuar frontera. Una frontera d'aquestes que comencen a imposar una mica, d'aquelles amb visat d'entrada. També visitarem un altre mar, el de Marmara i per fí, un altre continent. Asia ens espera a l'altre costat de l'estret de Dardanelos. Si tot va bé, escriurem des del continent veí.
Hola colla. Despr'es de 5 dies de viatge ja som a Meteora. Realment impresionant. Preci'os, espatarrant, (millor a partir d'ara no posarem cap accent. El teclat esdiferent). Tot va segons el previst. Jo diria que fins i tot millor que el previst.

Certament. Desde aqui agraim el seguiment que feu del viatge. Ens feu mooooooooolta companyia. Moltes gracies a tots.

Aixo de les fotos... per ara haura d'esperar un poquet. No tenim molts medis per fer vos arribar una descarrega d'imatges.

Ja hem recollit aigua de 5 mars, tot i ser la meitat del total, no vol dir que estem a la meitat del viatge. Encara ens falta molt. Per ara destacar unes quantes coses.

El Ferry BCN Roma... fregant la perfeccio. El ferry Brindisi Patras... fregant el caos. 5 hores de retard que ens ha costat molt de recuperar. A mes de costarnos montar tenda i sopar a les fosques a un camping a la vora justa del mar Egeu. Quina sorpresa al'endema. Quina preciositat.
El Partenon precios. Tot i la bronca que ens soltaren per fer una foto de la bandera de Benifairo. No es poden fer fotos solidaries ni reivindicatives... CAPULLOS.

Grecia. Sorprenentment coneguda. Sembla uns Pirineus pero a lo bestia. Molt verda, molt revirada, ferestega. Tambe moooooooolts camions i molta linea continua. Doble linea continua. Sorprenentment bella.

Per acabar la etapa... Meteora. Per ara el millor del viatge amb moltissima diferencia. Hi ha que veureu. Indescriptible.

La cervessa grega... bona, gran, fresca i ...abundant. Els preus normals per ser zones tan turistiques com son. Be... Per ara aixo es tot. Quan tornem a tindre conexio, tornarem a donar noticies.

Gracies a tots pel vostre suport. Especialment i crec que ho entendreu a la Ceci i l'Araceli. Vos anyorem moltissim. Fins la propera conexio.

P.S El Miquel tambe anyora a la mama i les seves carmanyoles.

Ens veurem per aqui. Una abrassada.

Perdoneu les faltes. Falten tecles i en sobren d'altres.
Avui hem fet ruta fins a Brindisi, via Taranto per agafar el ferri que ens tenia que portar a Patras (Grècia)

Després d'un embarcament caòtic, per fi creuem el 4t mar, l'Adriàtic i tot seguit el Jònic. A les 9 arribarem a Patras i esperem dinar a Atenes.

Ja arriben els revolts i ...... la mussaka !!!!
Hem tingut una travessa tranquil·la fins a Civitavecchia, però amb una hora de retràs. Així que desembarquem i sobre les 20:00 comencem ruta cap a Potenza (a 160 km al sur de Nàpols), on tenim reservat hotel.

Ha estat una bona tirada de 435 km., però arribem a l'Hotel Tourist Potenza per tal de descansar i continuar viatge fins a Brindisi, l'endemà.

No tenim cobertura ni temps per fer una bona crònica, ja us ho anirem explicant amb més detall quant tinguem mitjans per fer-ho.